Que encara no la teniu???

M’encanta la campanya de la tarja sanitària. Jo ja la tinc, així que per fí tinc temps per a mi i la meva càmera!!!

Xavier Miserachs reloaded

Via Laietana, 1962

Estem de sort, perque quan el 1964 va sortir “Barcelona en blanc i negre” de Xavier Miserachs amb textos de Josep Maria Espinàs es van publicar moltes de les fotos-icones d’una època i d’una ciutat.I la sort, ve de que la pròpia Sala Miserachs de la Virreina en fa una exposició gratuïta on analitzen l’impacte que va tenir aquest llibre, i cóm el fotògraf va plantejar aquest reportatge (recorreguts, metodologia, …).

‘nem a Madrid?

Ja podem començar a marejar-nos amb la quantitat d’expos i fotògrafs que estaran a PHE. Aquesta cita, junt amb la de Perpignan, és indispensable per la gent que té ganes de veure fotos i fotos i fotos i fotos.

I aquest any, molta atenció al concurs inspirat en el treball de Chema Madoz que s’ha organitzat.

Repte pels ITUQUÈMIRES?!

FIN DE FINDEFOTO????

per Lluís Salvadó

En Lluís Salvadó va cobrir el FINDEFOTO per ARAVALLÈS i n’ha quedat una fotogaleria molt xula. Lo millor del cas, és que no només ens queden les fotos i els records… ITUQUÈMIRES?! segueix, en forma de col·lectiu, amb energies i creativitat de sobres!

Ja s’ha fet una trobada en la que es van començar a dibuixar accions futures, col·laboracions, complicitats, … Així que tots els que tingueu ganes de seguir jugant amb la fotografia feu-nos un correu.

Ah! I atents al blog del Pau Farell, on fa la seva pròpia conclusió del FINDEFOTO!!!

Manifiesto FRANELAMAGAZINE

Buenas noches, aunque hoy la protagonista sea FRANELA, seremos las personas que le hemos dado forma, las que intentaremos explicaros un poco  las ideas que le dieron vida y que hacen que hoy estemos aquí.

FRANELA no surge de la necesidad de un nuevo producto, sino de la búsqueda de un nuevo enfoque.

La intención principal era despertar la curiosidad de la gente por lo que sucede en la calle. Hacerles abandonar el sofá a través del redescubrimiento de la ciudad com un lugar vivo, activo y lleno de posibilidades. Poner a la calle en el mapa.

Creímos que la mejor manera de hacerlo era mostrándola. ¿Cómo? Imágenes y palabras. En ese orden. Congelar la realidad y conversar. Dejaros ver por nuestro objectivo lo que sucede en la calle, lo que la viste, a los que la habitan y la calle como protagonista. Y dejaros escuchar con nuestras palabras las vivencias de algunos de los que utilizan la calle para darle vida con su creatividad.

Por una parte, queríamos despertar las inquietudes del lector a través del descubrimiento de las inquietudes de los protagonistas de las entrevistas que podéis leer en FRANELA. Ésa es la razón por la que apostamos por jóvenes con los que te puedes sentir identificado, aunque ya caminen tres pasos por delante de nosotros. Dejando de un lado a los que ya han demostrado su valía para buscar entre los que están empezando, dar a conocer la cantera de los que seguro que van a llegar lejos. Buscamos la admiración a nuestro alrededor.

Por otra parte, a través de la difusión de eventos culturales y urbanos intentamos acercar la calle a vuestro sofá y que no podáis evitar abandonarlo. Porque nos complacería infinitamente enseñaros la calle a través de nuestra ventana y que ésta abra vuestras puertas.

Nos gustaría compartir con todos vosotros nuestra curiosidad callejera y contagiaros la mirada exploradora. Nos encantaría alejar vuestros ojos de las aceras y los pasos de cebra cuando pisáis el asfalto de las calles que compartimos.

Porque quizás sea verdad eso de que una imagen vale más que mil palabras, al menos de las nuestras. Es por eso, que en FRANELA, la imagen es la que toma el mando. Es ella, la que os coge de la mano y siempre que os dejéis, os ofrece nuestra mirada. Es ella la que os permite mirar a través de nuestros ojos, la que os deja conocernos sin conocernos, la que os deja imaginar como será el que dispara, la que os hace una pregunta y os da diez respuestas sin ninguna intención de deciros cual es la correcta. Las palabras, a veces acompañan a la protagonista principal, la imagen , y otras veces la dejan a su suerte, estamos tranquilos, sabemos que no las dejareis solas. Vosotros encontrareis las palabras, las ideas o las sensaciones que le harán compañía.

Porque cuando os ofrecemos nuestras imágenes os ofrecemos nuestra mirada, no hay más. Nuestra mirada de la calle donde todos paseamos, donde corremos o nos detenemos. Donde encontramos sin buscar o donde intentamos buscar lo que no hay manera de encontrar. Nuestro día, nuestra gente, la de hoy, la de ayer y la de mañana, los que están y los que ya no pisan nuestras aceras. La calle es ese trozo de mundo que compartimos todos, donde todos podemos encontrar nuestro lugar, donde nadie queda excluido, donde intercambiar, romper, perder o crear los papeles que interpretamos a diario. Un lugar donde podemos elegir si ser el protagonista, o si lo preferimos, el observador que le da sentido. Convirtiendo la calle en algo más que un lugar de paso.

Porque esperamos haber puesto un pie en vuestra puerta, si la dejáis medio abierta, quizá podáis ver de reojo la ventana desde la que nosotros miramos la calle y siempre que os apetezca podemos mirar juntos, transformando el paisaje urbano con la suma de nuestras miradas.

Feliz FINDEFOTO.

COLADOR.

foto de Glòria Serra

El colador ens va regalar un moment absolutament màgic ahir al FINDEFOTO. Ja durant el Premi Josep Escobar van impressionar-nos amb IMI – Improvitzacions Musicals Il·lustrades, en la que combinaven bona música en directe, de la mà de Free Zone, i il·lustració en viu. Aquell va ser un moment únic, una atmòsfera de creació molt impressionant.

Però sembla que encara es poden superar. No us perdeu les fotos resultants de l’acció d’ahir aquesta tarda al FINDEFOTO.

Quina serà la propera sorpresa?

foto de Glòria Serra

Felicitats, Filomena Teatre

Ahir van passar moltes coses. Descansarem una mica aquest matí, per que el FINDEFOTO segueix avui i culmina amb la juerga dels FRANELAMAGAZINE!

Ja ho hem dit en més d’una ocasió. Qué genial quan es produeixen diàlegs entre disciplines artístiques. Ahir, els FILOMENA TEATRE van mostrar com un grup de teatre es deixa portar per la fotografia. Passeu pel GRA i agafeu la FOTONOVEL·LA.  Felicitats a tots tres.

Trobada de joves fotògrafs

Espero que vingueu tots a les 18.30h davant del Museu de Granollers!!!

Després de tres mesos de treballar intensament amb la fotografia volem veure’ns tots les cares, i sobretot, sobretot, que Granollers conegui les fotos que esteu fent. I material no en falta!

Tenim 3 treballs molt xulos fets per nanus de 12 a 16 anys del taller de Fotografia Creativa de Lucio Cavallari. Us sorprendreu de la seva mirada. Segur. Els alumnes de Fotografia Documental del Lluís Salvadó presenten els seus reports en dos formats: com a projecció i com a instal·lació a la plaça Josep Maria Folch.i Torres. Del Workshop de Fotoperiodisme del Edu Ponces en sortiran molt bons reports. Podrem veure una selecció feta pel mateix Edu a la plaça de l’Església, i potser algun es colarà a la foçana del Museu. El que l’Edu digui.

I després us tenim a tots vosaltres, que heu anat enviant el vostre material durant tot aquest temps.

Obriu bé els ulls durant aquest FINDEFOTO. Això és només l’inici.

Bombardeig. 1938.

Una de les coses més especials que succeiran durant el FINDEFOTO és que molta gent que no té a veure estrictament amb la fotografia s’ha mullat i ha produït accions i espectacles que juguin o utilitzin la fotografia. Estem molt agraïts als valents que s’hi han posat i tenim ganes de veure com grups de teatre, il·lustració i dansa dialoguen amb els fotògrafs.

Una d’aquestes iniciatives la portarà a terme Daltabaix Teatre, una companyia de Teatre de l’Oprimit que assaja al GRA i realitzarà una acció teatral basada en la tècnica del TEATRE IMATGE a partir de material de l’Arxiu Comarcal sobre Granollers.

Atents, molt atents

La Helena Pielies presenta un treball basat en fotografia molt i molt particular que serà projectat sobre la façana del Museu tant divendres com dissabte, a partir de les 19h. Igualment podreu veure una petita mostra durant el FINDEFOTO al bar del GRA.

La llum de Gàmbia

Estimo el Tarambana. En això de l’amor mai s’és neutre ni objectiu. Un estima perque estima. I punt. I és fantàstic que la primera activitat oficial del FINDEFOTO (els gamberrus que pengen cartells de nit no compten) passi en aquest bar!

Aquest vespre comença a rodar el FINDEFOTO amb la exposició de la Berta Martí i l’Anna Gispert “LA LLUM DE GÀMBIA”, una sèria de retrats realitzats en un recent viatge i editades especialment per al miniFestival.

Espero que ens hi trobem!

La vitrina del fotògraf

Avui hem vist una exposició que ens ha omplert de preguntes. Això sempre és bó. I és que hem anat a veure MANS A L’OBRA d’Anna Boyé, en l’espai que coneixiem com La Vitrina del Fotògraf, al Palau Robert, un racó des del que hem conegut l’obra de molts fotògrafs propers, d’aquells de qui hem vist moltes fotos a la premsa, però no sabem gaire qui són. Avui la expo tenia un format diferent, que ens ha agradat, però esperem que La Vitrina continui, perque la trobem molt singular.

Tornant a la expo. És un treball de fotografia documental, fruit de l’estada de quatre mesos de la fotògrafa entre els treballadors de la construcció de la  T-1 de l’aeroport del Prat. Més de 1000 treballadors de 56 països diferents. L’autora reflexiona sobre com en una obra col·lectiva de dimensions colossals, on la individualitat haria de diluir-se, es manté la particularitat i l’orgull de cada un dels treballadors. Això es transmet molt bé amb el tractament dels retrats, i amb els peus de foto, on cada persona té nom i cognom i es recullen els comentaris de cada retratat. Algunes de les fotos són impressionants, i altres ho són precisament per la seva senzillesa. Trobem a faltar però més instantànies.

El que ens ha generat més controvèrsia, però, és la imatge de gran familia que es desprén del treball. Potser tenim idees massa preconcebudes sobre el mon de la construcció: accidents, temporalitat, incompliments del conveni, … i potser aquest reportatge no va d’això, sinó de la dignitat de l’individu.

De fet el que ens ha despertat més suspicàcies és que no apareixen logos. No s’explicita en cap lloc (o no ho hem sabut veure) qui ha finançat aquest treball. Del text que ha escrit l’autora en el full de mà es desprén que és un encàrrec d’Aena, l’empresa pública que gestiona els aeroports, i aquest és un detall que a opinió nostra s’hauria de comunicar d’una manera més clara.

Volem agrair a l’Anna Boyé la generositat amb la que penja el seu llibre TERMINAL SUD, fruit d’aquest reportatge.

Primeres proves del COLADOR

Haurieu d’haver vist al Colador fent proves dijous. Va ser màgic.

Encara mantenen el secret de què serà ESCRIURE AMB LLUM.  El que sí sabem és que serà divendres 19, cap a les 21h. I qué serà una acció artística a l’engrós, a la plaça de l’Església mateix, amb els fanals apagats i convidant a la gent a participar.

Només amb les proves se m’activen les neurones, tinc ganes de veure-ho!!!

Guerrilla de comunicació!!!

Seguim en la recta final, quasi apunt per a les inauguracions, les projeccions i la festa…

foto de Kety Duran

Escriure amb llum…

Això és el que significa etimològicament FOTOGRAFIA.

Els amics del Colador s’ho han pres al peu de la lletra i n’estan rumiant una molt xula per al FINDEFOTO.

Llum, foscor i molta, molta imaginació.

No us ho perdeu, perque tothom s’hi podrà ficar!!!

El Congost vist pel Congost.

Si dijous 18, a les 19h, us passeu pel restaurant Anònims, us trobareu la exposició EL CONGOST VIST PEL CONGOST, que mostra els projectes de fotografia participativa que RUIDO porta fent al barri del Congost des del 2008.

Fa dos anys ens reuníem a l’antiga seu de RUIDO Photo, amb la Carola, l’Anna, el Pau i el Toni per parlar de la possibilitat que vinguessin a Granollers a fer projectes de fotografia participativa, en concret al barri del Congost. I vam rumiar que el primer projecte a fer, havia de ser una mena de festa de la fotografia que ens fes fàcil montar projectes més elaborats. Per tant havia de ser: al carrer, obert a tothom, de fàcil entrada i fàcil sortida i divertit. Així va nèixer el FOTOMATÓN, un estudi fotogràfic enmig de la plaça on tothom feia de model i fotògraf.

foto realitzada per Marta Buil

Després d’allò, a ningú del barri li estranyava sentir parlar de RUIDO o de fotografia, així que podiem donar un pas més i vam montar un primer taller formal, el MIRA’MBÉ, és dir, amb horari, fitxa d’inscripció, compromís, … i per assegurar el tanto ho vam fer amb nanus de l’escola de Fàtima d’11 i 12 anys. Durant 3 mesos van estar currant fort amb l’Anna i la Carola amb les càmeres compactes que els hi vam deixar. Entrevistes, fotos, reports i finalment un audiovisual al que li tenim molt de carinyu.

Molt més complicat va ser la següent fase. Volíem fer un taller més canyeru amb adolescents. Problema? Al Congost els adolescents campen per lliure, sense gaire contacte amb els educadors i fent molta vida al carrer. Però la Carola i la Núria es van adaptar. La 2a fase del MIRA’MBÉ passaria al carrer mateix, sense horaris, ni inscripcions, ni res, simple i pur vincle a partir del seu curru. Les dues tenen mil i una anècdotes del que van viure, i no sempre vam saber cap a on tirar.

Ara la cosa ja està molt més madura, ja us parlàvem en un altre post del Mapa Sonor del Congost, en el que un grup de veïns s’ha format amb l’Andrea i el Carlos per a realitzar un documental. Tenim ganes de veure’n alguna cosa!!!

De mica en mica s’omple la pica

Us hem parlat de Lluís Salvadó? No encara? aviat ho farem de manera exhaustiva, però ara només us diré dues coses d’ell… és un dels fundadors de PieldeFoto, la revista més necessària que ha aparegut en els darrers mesos, i professor al Foto-GRA-fia’t del taller de FOTOGRAFIA DOCUMENTAL.

I el grup de fotògrafs que estan participant del taller ja comencen a perfilar els seus reports. Us mostrem el treball de dos d’ells per anar fent boca: Rafa Moreno i Patricia Martínez.

La resta, durant el FINDEFOTO!!!

 

    

  

Ja tenim cartell!!!

Lo d’accions de Culture Jam ho diem per donar cobertura a qualsevol idea sonada que ens arribi d’aquí al 19. Així que encara s’accepten propostes…

A Room of One’s Own

Ja ho deia bé la Virginia Woolf: cal tenir un espai, una habitació pròpia. Quants de vosaltres té un estudi on tancar-se i pencar? Això és el que la Fàbrica de les Arts ofereix. Espais de producció amb un lloguer protegit. I es pot fer la proposta col·lectivament, que sempre es més fàcil per pagar i segons qui, per crear. Per saber més.

Proposta per aquest cap de setmana

 

Lectura fotográfica: Los procesos de valoración en fotografía

¿Cómo se transforma el significado y la emoción que contiene una fotografía antes, durante y después del disparo?
¿Cómo interactua el fotógrafo con los roles de creador y de espectador de sus propias imágenes?
¿Cómo se transforma la fotografía cuando un editor la lee?
¿Y qué pasa cuando nuestras experiencias y conocimientos cambian la lectura?
Y el espectador: ¿qué lectura hace?

Se abordarán los aspectos que influyen en la lectura fotográfica. Hay fotografías que se hacen incluso antes de ver la escena. En el encuadre se encierra algo más que un instante: desde las sensaciones hasta el bagaje cultural; tanto del fotógrafo como de la persona que interpretará después la fotografía.

El fotógrafo, como espectador de sus propias imágenes, encuentra el sentido tras la captura o, incluso, mucho tiempo después; influenciado por algún suceso o conocimiento que le lleva a darle un nuevo significado a la fotografía.

El fotógrafo necesita del espectador para transmitir el mensaje. El espectador debe encontrar o dar el sentido a la fotografía. El espectador puede ser desde el editor gráfico hasta el consumidor de la publicación.

Pensamos en el sentido, en el instinto, en la suerte, en la experiencia fotográfica acumulada, como fotógrafos y como espectadores. Creemos en una visión intuitiva, inconsciente, en la experiencia y el conocimiento, como herramientas del proceso fotográfico. La imagen existe, los fotógrafos capturamos el instante y tratamos de explicar, emocionar y transmitir al espectador, que a su vez, interpreta, le da un sentido y juzga.

Con estos planteamientos, presentamos “Lectura fotográfica”, primera edición de “La Caja Azul”.

Nos acompañaran como ponentes:

• María Rosa Vila (editora gráfica de la revista Descobrir Catalunya)
• Rafael Badia (fotógrafo, editor gráfico y profesor)
• Paco Elvira (fotoperiodista y profesor de fotoperiodismo)
• Manel Úbeda (fotógrafo y director de IDEP fotografía)
• Alfons Rodríguez (fotoperiodista y profesor de fotoperiodismo)

Fecha: 6 de marzo del 2010, de 10:00 a 14:00 hrs
Lugar: IDEP. Gran Vía Corts Catalanes, 461. 08015. Barcelona. Ver mapa
Precio: entrada gratuita, aforo limitado, es necesaria la inscripción.

Comencem a destapar el tarru…

Queden pocs dies per a que us poguem ensenyar tot el que passara al FINDEFOTO, miniFestival de Fotografia, els propers 19 i 20 de març. Però no ens podem aguantar més i us ensenyem una mica del que serà una de les projeccions que farem al carrer quan es faci fosc… CUERPOS FUGACES de Sònia Villegas. Perque no només ens agrada la fotografia documental, també ens entusiasmen les propostes de fotografia artística i creativa. I aquesta en serà un bon exemplar.  Recordeu que podeu enviar-nos les vostres fotos i propostes a ituquemires.fotografia@gmail.com, hi ha façanes per a tothom!!!

Franela Magazine recomana…

No us perdeu el documental ARTE Y ACTIVISMO que van emetre al programa Metropolis de La2, fa pocs dies. En ell ha participat una coneguda de molts dels ituquemires, la Oriana Eliçabe, professora de reportatges. Gràcies franela pel consell!!!

Algo se està cociendo…

Impressionant fotodocumental

Avui he tingut la sort d’escoltar l’Elisenda Ardèvol parlant sobre antropologia visual, l’us de la fotografia com eina per a la recerca. I ens ha fet conèixer un projecte de fotografia documental que m’ha encantat. Es tracta del reportatge VICTORIAS & DERROTAS de Manu Trillo. Impressionant.

La crisi segons…

... segons Estela Alfonso

... segons Cristina Aliaga

... segons Fran Ruz

... segons Kety Duran

... segons Kitiara Ferran

... segons Maria Quílez

Primera trobada!

Dijous passat va tenir lloc al Gra la Primera Trobada ITUQUÈMIRES?!.

Aquesta va ser tot un èxit, tant de participació com d’idees que en van sortir.

A part de veure’ns les cares i conèixer’ns tots plegats, la trobada va servir per començar a encarrilar idees molt interessants i innovadores.

Dilluns 1 de març a les 19,30h al Gra, ens tornem a trobar. Tothom qui vulgui saber-ne més i s’hi vulgui apuntar serà benvingut!

ATOPIA. Quan la ciutat fa mal

Hem anat a veure la nova expo del Cccb. 41 autors dient el que només es pot dir amb imatges, quan els discursos més acadèmics encara no han reaccionat. La ciutat versus l’habitant. La ciutat sense l’habitant. L’habitant sense ciutat. L’apoteosi urbana. En sortim impactats, però sense haver processat gaire. Amb l’art contemporani ens sol passar. El que sí ens ha fet discutir i molt han estat els treballs fotogràfics. La majoria de les obres són fotografia. I la majoria de les fotografies són més artístiques que documentals. N’hi ha per a tots els gustos. Ens quedem amb dos autors ben diferents, Emeka Oureke, fotògraf de 30 anys que treballa entre Lagos (Nigeria) i París, i presenta un material molt bó de fotografia documental, i Oleg Dou , fotògraf de 27 anys de Moscou, que presenta uns retrats més propers a la fotografia artística. Aneu-hi. Sens dubte.

PRIMERA TROBADA, ITUQUÈMIRES?!

Després d’encetar el blog, de fer xarxa al facebook… ha arribat el moment de veure’ns les cares!

T’esperem a la Primera Trobada ITUQUÈMIRES?!, que tindrà lloc el proper dijous 25 de febrer a les 19.30h a l’equipament juvenil El Gra (Granollers).

L’objectiu d’aquesta trobada és conèixer’ns, posar en comú què està fent cada un/a de nosaltres i començar a perfilar propostes com el mini festival FINdeFOTO.

Podeu fer correr la veu, entre els vostres contactes.

Hi haurà pica-pica!!

fins dijous,

Beca 2010 per artistes visuals amb vocació social

CONVOCATÒRIA 2010 per a artistes visuals residents als Països Catalans amb vocació social per a realitzar una estada de treball de 2 mesos a Artellewa, Espai per les Arts Contemporànies de Giza, El Caire.

El Centre d’Art i Natura (CAN) de Farrera continua el 2010 amb el programa d’intercanvis amb altres centres residencials de treball per a artistes d’arreu del món.

És un centre de creació adreçat a artistes ubicat als Pirineus, en el seu programa d’intercanvis convoca una beca per artistes visuals residents als Països Catalans amb vocació social, per desenvolupar un projecte artístic d’implicació social en un barri perifèric d’El Caire.

L’Artista seleccionada l’any passat va ser la Mariló Fernández, de la Fundició, que acaba de tornar i la seva experiència ha estat molt fructífera. Ha estat treballant amb els nanos del carrer que s’han expressat sobre diferents temes gravant amb càmera de vídeo, de fotos, dibuixant,…

• Termini de presentació de candidatures: 15 de març de 2010 a les 14:00h
• Dates de l’estada: de l’1 de novembre al 31 de desembre de 2010

Clica per llegir les bases

World Press Photo 2009

Com cada febrer… ja hi ha la fotografia guanyadora del premi WORLD PRESS PHOTO! El concurs internacional més reconegut i important de premsa fotogràfica.

Podeu veure el total de les imatges seleccionades d’enguany, un resum de les guanyadores o llegir més sobre l’organització i el certamen.

DILLUNS de La Fábrica

Els Dilluns de La Fábrica

Mattia Insolera: Limbo

El proper dilluns 15 de febrer a partir de les 19:30 h. el fotògraf Mattia Insolera, premiat al World Press Photo 2009, ens presentarà Limbo, un treball documental que retrata la vida de nou tripulacions abandonades als ports de sis països del Mediterrani. El projecte s’ha realitzat gràcies a la col·laboració entre diferents actors que han fet possible la visibilitat d’un fenomen que afecta la vida de centenars de mariners. Mattia Insolera ens contarà el viatge que li ha fet recórrer les quatre ribes del Mediterrani amb vaixell i ens ensenyarà les fotografies que documenten les vides suspeses de les tripulacions de Limbo.

La Fábrica Barcelona
Carrer Tapioles 53
Poble Sec. Barcelona
T. + 34 93 329 22 37

per aquesta setmana, a Granollers

CONVERSA AMB RAMON FERRANDIS, FOTOPERIODISTA DEL 9NOU

data: divendres, 12-02-2010

horari: 19.30h.

lloc: Centre Cívic Can Bassa

Organitza: Associació Fotogràfica Jaume Oller.

Xerrada amb inscripció prèvia al Centre Cívic Can Bassa al tel. 93 870 62 03

Edu Ponces “El fotoperiodisme és comunicació sintètica”

El programa del Gra, Joves Creadors,  ha realitzat una sèrie de tallers sobre fotografia. En aquest cas parlarem del Workshop de Fotoperiodisme, un taller adreçat a fotògrafs amb ple coneixement tècnic a càrrec d’Edu Ponces. He tingut el plaer d’entrevistar-lo per saber que en pensa d’aquesta professió, i quins objectius té per al workshop.

MIRIAM SANCHEZ

Què és el fotoperiodisme?
És una eina que existeix a la nostra societat, que qüestiona el poder, i actua com a reflexió social.

Explica’m la teva trajectòria des que comences a treballar com fotoperiodista pel teu compte.
Vaig estudiar fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics, i em vaig especialitzar en fotoperiodisme,. Eventualment treballava a la Directa (un diari). També sóc fundador, juntament amb altres 5 persones de Ruido Photo (Asociació de Fotoperiodisme Autònom de Barcelona). Vaig treballar a medis locals fent reportatges, i més tard em vaig anar al Salvador, treballant per al diari El Faro (que és el primer diari digital de la zona), amb el temps em van fer cap de fotografia amb un equip amb el que vaig estar treballant un parell d’anys. També vaig fer de freelance a Mexico, vaig estar al Miami Heral, a medis de comunicació centreamericans, treballant sobre tot dos temes, la violència social i la migració. Aquest últim any he estat cobrint un reportatge sobre el moviment migratori a El Salvador.

Tens caps projecte al cap, projecció de futur?
Sí, me’n vaig a Guatelama, el Salvador, Honduras i Nicaragua a cobrir un reportatge.

Què ha significat per a tu, treballar a l’altre costat del món, com afecta a la teva professió?
És una forma de vida adaptada totalment a la feina, no tens horari, no pots apagar l’ordinador i dir: s’ha acabat. És totalment diferent.

Què opines del fotoperiodisme actual? Tenim un concepte erroni per culpa dels estereotips?
Es creu que el fotoperiodisme ha mort, però no és així, s’ha confós amb el periodisme de masses.
Avui dia, el fotoperiodisme és necessari, i a més és una oportunitat de canvi.

Sobre el workshop de fotoperiodisme, quin es l’objectiu d’aquest?
És un intent de donar l’oportunitat a la gent que està prop de la professió pel motiu que sigui, les eines necessàries per comprovar si es volen obrir camí dins del fotoperiodisme professional, i que ho puguin fer.

A mida que m’endinso al món del fotoperiodisme, trobo que té moltes similituds amb altres professions com per exemple el disseny gràfic, per la capacitat de sintetització. Què en penses?
El fotoperiodisme és comunicació sintètica. La clau de la fotografia és que pots enviar missatges potents de la mateixa manera que es fa un logotip. És un llenguatge.

Creus que el món necessita més dosis de realitat? Perquè el fotoperiodisme manté un compromís directe amb la realitat, i intenta informar, però només es veuen fotografies que impacten molt pel seu aspecte fred d’Iraq, de guerres a centreamèrica.. És necessari explicar els fets d’una forma subjectiva, tot i que l’objectivitat d’informar estigui present?
Crec que ens falta massa fotoperiodisme del que tenim a prop i ens sobra (tot i que jo treballi d’això) bastant del que està a l’altre costat del món. Ens falta explicar històries de la gent d’aquí, dels rics, de la corrupció, ….

La realitat no és una fotografia bonica, perquè?
No és una fotografia maca perquè el món està molt fotut.

Com funciona el llenguatge del fotoperiodisme dins del Workshop?
Té l’objectiu d’explicar el mètode periodístic, enviar a la gent a la realitat, que tinguin contacte al carrer amb persones bàsicament.

Mapa Sonor del Congost

Fa quatre mesos que un grup de veïns i veïnes del barri del Congost estan rebent una formació intensiva en fotografia i video per part d’Andrea Vanzulli de RUIDO i Carlos Obando, tècnic de l’Ajuntament de Granollers. Actualment ja han començat a realitzar un documental sobre el barri, basat en retrats, entrevistes i filmacions, que mostrin la visió que des de dins i des de fora es té del Congost. Esperem poder veure (en primícia) una part del treball realitzat durant el FINDEFOTO. Anireu sentint parlar d’aquest projecte.

FOTO-GRA-FIA’T

3 mesos de bones fotos, 3 mesos dels millors professors, 3 mesos de fotògrafs i aficionats sortint al carrer a copsar l’instant, 3 mesos d’expos

Cicle matins d’art al Caixafòrum: Nous formats i canals per la fotografia documental

Canvis i estratègies en la prevalença del paper

CaixaFòrum Barcelona, en el marc de les activitats al voltant del Certamen de Fotografia i Premsa, FOTOPRES’09

04/02/2010

Breu resum dels últims 20 anys de la fotografia documental. Trencament del compromís de la premsa amb el documentalisme. Del documentalisme als museus i a les col·leccions privades. L’eficàcia del paper com a suport publicitari. Les publicacions com a objecte de l’art.

A càrrec de Pepe Baeza, editor gràfic del Magazine de La Vanguardia i professor  de la Universitat Autònoma de Barcelona

Preu
2,00 €
Places limitades

+INFO

Posa una foto als carrers… de Granollers?

La UNIÓ INTERNACIONAL DE FOTÒGRAFS, atenent a l’aïllament que les obres d’art es veuen sotmeses, a les traves que ha d’afrontar l’artista a l’hora d’exposar ia la situació precària de la Fotografia, vista encara, com a germana pobra de les arts, hem ideat l’actuació POSA UNA FOTO AL CARRER que, esperem, tingui repercussió a nivell internacional.

L’actuació serà realitzada per totes aquelles persones que, de forma anònima o no, individualment o, vulguin unir-se al esdeveniment que tindrà lloc als carrers de diferents ciutats, entre els dies 16 i 18 del mes de maig.

Amb això, es pretén: 1) denunciar l’aïllament al que està sotmesa l’obra d’art en general, dins d’habitacles institucionalitzats de manera pública o privada, generant una distància física i mental entre l’art i la societat, aïllant que es considera art i manifestant com una cosa que admirar únicament dins d’uns espais habilitats per a tal fi, a la vegada que inculcant la idea d’art com a mer element d’admiració decorativa i excloent la idea instrumental (com estri i / o poder ideològic) del mateix element artístic, 2 ) pal.liar la situació anterior, apropant l’art a la societat (concepte invers al tradicionalment utilitzat), al mateix temps que reduir les traves que la institucionalització artística sotmet a tot creador (digui’s artista o no) per exposar la seva obra, possibilitant l’exposició col lectiva (internacional) en aquest acte; 3) obrir un debat sobre el concepte “artístic”, a més d’indagar en les necessitats i interrelacions existents entre art i societat, i 4) reivindicar la posició que li correspon a la Fotografia dins del món, considerat , artístic, alhora que la seva tasca informativa i social.

On?
Posa una foto al carrer tindrà lloc a les ciutats les persones que vulguin participar, així ho decideixin.

Qui?
Qualsevol que així ho desitgi.

Quan?
Els dies 16, 17 i 18 de maig.

Com participar?
La forma d’actuació és senzilla. Només és necessària una fotografia (de qualsevol mida, tipus de paper, format i temàtica) que haurà d’enganxar-se, de manera adequada i respectuosament amb el mobiliari urbà (no oblidem que l’objectiu és la reivindicació de l’art, la Fotografia i els fotògrafs), en un espai urbà / rural, fora de qualsevol habitacle. Aquells que ho desitgin, poden enviar una fotografia de la seva particular exposició (recomanem que sigui en fitxer JPEG no superior a 2 MB) a l’adreça info.uifoto @ gmail.com, al costat del nom de l’autor, ciutat en la que s’ha realitzat l’exposició i títol. Recordeu que la fotografia enviada no ha de ser l’original (l’exposada), sinó la mateixa fotografiada al carrer. Depenent de la participació, s’estudiarà la possibilitat de publicació d’un llibre commemoratiu, amb una selecció de les més representatives.

Qui decideixi participar, pot expressar mitjançant el seu comentari, especificant el país i ciutat, o bé, en el Grup Posa una foto al carrer.

+info

Expo que no us heu de perdre

Què expressa la mirada de Rinko Kikuchi?

Aneu a Casa Àsia a veure-ho d’aprop i en un format de gran qualitat, junt amb 15 altres fotos realitzades per David Coll i triades per Isabel Coixet. Els que esteu fent el Workshop amb l’Edu Ponces, recordeu lo de la foto única (o fixa?), doncs aquest va ser l’encarreg que va rebre aquest fotògraf que fa 4 anys que resideix a Tòquio.

PIEL de FOTO nº2, calent del forn

Acaba de sortir el nou número de la revista PIEL de FOTO. Poques vegades passa que veiem nèixer una revista, especialment si es tracta d’una revista fotogràfica, i  com aquesta: gratuïta, editada amb molta qualitat i que promou a joves fotògrafs amb una mirada crítica.

Doncs ja van pel número 2!!!

I tenen temps de participar en el FOTO-GRA-FIA’T, el trimestre dedicat al vuitè art, coordinant el ITUQUÈMIRES?!, aquest blog que tot just comença a rodar.

Si sou ràpids trobareu la revista al bar del GRA. I si sou pacients podreu coneixer als fotògrafs en persona, a la presentació de la revista que es farà durant el FINDEFOTO, però d’això ja en parlarem.

QUANTS JOVES FOTÒGRAFS  HI HA A GRANOLLERS I RODALIES? I… QUÈ MIREN?!

Aquest blog aviat es començarà un omplir de noms de gent jove que es dedica a mirar la realitat  a través d’una càmara.

Si t’interessa la fotografia, posa’t en contacte amb nosaltres. Ens interessa saber QUÈ mires.

I estigues atent/a a tot el que passi en aquest blog. Estan a punt de començar un passar moltes coses.

ituquemires.fotografia @ gmail.com